Diferents processos de tractament tèrmic

El recuit, la normalització, l'extinció i el tremp són els "quatre focs" del tractament tèrmic global. Entre ells, el tremp i el tremp estan estretament relacionats, i sovint s'utilitzen junts, i tots dos són indispensables. "Quatre focs" han desenvolupat diferents processos de tractament tèrmic amb diferents temperatures de calefacció i mètodes de refrigeració. Per obtenir una certa resistència i duresa, el procés de combinació de trempat i tremp a alta temperatura s'anomena trempada i tremp. Després d'apagar alguns aliatges per formar una solució sòlida sobresaturada, es mantenen a temperatura ambient o a una temperatura lleugerament més alta durant un període de temps més llarg per millorar la duresa, la resistència o les propietats elèctriques de l'aliatge. Aquest procés de tractament tèrmic s'anomena tractament d'envelliment. El mètode per combinar la deformació del processament de pressió i el tractament tèrmic de manera eficaç i estreta perquè la peça pugui obtenir una bona resistència i duresa s'anomena tractament tèrmic de deformació; El tractament tèrmic en atmosfera de pressió negativa o buit s'anomena tractament tèrmic al buit, que no només pot fer que la peça no s'oxidi i descarburi, la superfície de la peça es manté llisa després del tractament, el rendiment de la peça es millora i l'agent d'infiltració. També es pot utilitzar per al tractament tèrmic químic. El tractament tèrmic superficial és un procés de tractament tèrmic metàl·lic que només escalfa la superfície de la peça per canviar les propietats mecàniques de la superfície. Per escalfar només la superfície de la peça sense passar massa calor a l'interior de la peça, la font de calor utilitzada ha de tenir una alta densitat d'energia, és a dir, per donar una gran quantitat d'energia tèrmica a la peça per unitat d'àrea. , de manera que la superfície o part de la peça pot ser a curt termini o instantània. a alta temperatura. Els principals mètodes de tractament tèrmic superficial són l'extinció de la flama i el tractament tèrmic per inducció. Les fonts de calor més utilitzades són les flames com l'oxiacetilè o l'oxipropà, el corrent induït, el làser i el feix d'electrons. El tractament tèrmic químic és un procés de tractament tèrmic metàl·lic que canvia la composició química, l'estructura i les propietats de la superfície de la peça. La diferència entre el tractament tèrmic químic i el tractament tèrmic superficial és que el primer canvia la composició química de la superfície de la peça. El tractament tèrmic químic consisteix a escalfar la peça en un medi (gas, líquid, sòlid) que conté carboni, medi de sal o altres elements d'aliatge, i mantenir-la calenta durant molt de temps, de manera que la superfície de la peça s'infiltra amb elements com ara carboni, nitrogen, bor i crom. Després de la infiltració d'elements, de vegades es requereixen altres processos de tractament tèrmic, com ara el tremp i el tremp. Els principals mètodes de tractament tèrmic químic són la cementació, la nitruració i la metal·lització. El tractament tèrmic és un dels processos importants en el procés de fabricació de peces mecàniques i d'eines i motlles. En termes generals, pot assegurar i millorar diverses propietats de la peça, com ara la resistència al desgast i la resistència a la corrosió. També pot millorar l'estructura i l'estat d'estrès del blanc per facilitar diversos processaments en fred i calent. Per exemple, després d'un recuit a llarg termini de la fosa blanca, es pot obtenir ferro colat mal·leable per millorar la plasticitat; els engranatges adopten el procés de tractament tèrmic correcte, i la vida útil es pot duplicar o dotzenes de vegades més que la dels engranatges sense tractament tèrmic; Alguns elements d'aliatge tenen les propietats de certs acers aliats cars, que poden substituir alguns acers resistents a la calor i acers inoxidables; gairebé totes les eines i motlles han de ser tractats tèrmicament abans de poder utilitzar-los.